"Alicante, la casa de la primavera. - Wenceslao Fernández Flórez"

Breaking News

Un Eremita Dit Onofre


Conten que un bon dia Onofre –quan encara no era sant– va decidir menar la dura i ingrata vida d’eremita. En conéixer la notícia un cosí germà seu dit Nicèfor, empés per una malsana rivalitat, va comentar: “Si ell pot, jo també”. I allà que se’n van anar els dos parents a començar una nova existència en un solitari racó de la muntanya.

Amb molta alegria rebé un pobre captaire la roba i les sabates del futur sant, el qual havia fet la promesa de no posar-se mai més cap peça de vestir ni calçat i de no tallar-se els cabells ni afaitar-se, ja que considerava que eren vanitats que no s’avenien amb el seu nou estat. El seu cosí –amb no massa bona gana– va fer el mateix.

Des de l’alba fins a l’hora de sopar resaven infatigablement. Les úniques pauses que feien les destinaven a tallar llenya per a l’hivern, a recol·lectar els fruits silvestres de què es nodrien o a proveir-se d’aigua de la font més pròxima. A Onofre, malgrat l’escassesa, sempre se’l veia content; en canvi, a Nicèfor aquella vida cada dia se li feia més difícil de suportar, però no gosava confessar-ho perquè temia que el seu cosí el menyspreara.

Passaven els anys i Nicèfor se sentia més i més desgraciat. Un trist dia, Onofre el va veure tan abatut que no va poder estar-se de preguntar-li el motiu. Un riu de llàgrimes va impedir que contestara immediatament. Quan es va assossegar, li ho explicà tot i li demanà perdó. Onofre el va mirar compassiu i li digué:  “No puc perdonar-te perquè l’ofés no sóc jo. La teua manca de sinceritat només t’ha danyat a tu i, si no hi poses remei, seguirà fent-ho”.

Nicèfor, conscient del greu error que havia comés, abandonà la vida d’eremita i se’n tornà cap a la ciutat. Allí aprengué l’ofici que més li agradava: el de forner. Anys després, es casà amb la filla de l’amo de la fleca on treballava. Formaren un matrimoni ben avingut i la seua ancianitat fou tranquil·la i feliç, envoltats d’una nombrosa descendència que havien educat en l’amor a la sinceritat i en la creença que l’autoengany és un dels pitjors pecats, perquè qui fingeix ser allò que no és ni es respecta, ni respecta ni és respectat.  

ESTE ARTICULO ES SOLO INFORMATIVO TIENEN QUE CONSULTARLO Y VERLO EN SU WEB ORIGINAL.
© RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS DEL AUTOR

No hay comentarios:

Publicar un comentario

SUSCRIPCIONES:

SUSCRIBETE Y ÚNETE A ESTA VUESTRA PAGINA DE AMIG@S ECHA POR Y PARA ALICANTE Y SE PARTE DE NUESTROS AMIG@S Y COLABORADOR@S / PARA RECIBIR TODOS LOS ARTÍCULOS SIN PERDER DETALLE EN VUESTRO CORREO ELECTRÓNICO SEGUIR LAS INSTRUCCIONES, RECORDAR QUE ESTE BLOG SE HACE SIN ANIMO DE LUCRO Y LUCHANDO POR LA DIFUSIÓN DE ESTA NUESTRA TIERRA ALICANTINA... *SUSCRIBETE AHORA A Alicante en la Mochila* - "ACUÉRDATE DE MIRAR TU CORREO PARA ACTIVAR LA SUSCRIPCIÓN"Ingrese su E-mail y reciba los artículos en su bandeja de entrada.

Entrada destacada

La Manta al Coll i el Cabasset.

N o obstante, la canción original se piensa mucho más antigua que esa fecha,

Redes Sociales

Alicante en la Mochila en Google+

Google+ Followers

Featured Posts

Column Left

Recent Posts

Recent Posts

NUESTRO AGRADECIMIENTO Y RECONOCIMIENTO A TODOS NUESTROS AMIGOS Y COLABORADORES QUE EN SUS ATICULOS Y COMENTARIOS SON CAPACES DE OFRECERNOS SIN ANIMO DE LUCRO LA ILUSION POR NUESTRA TIERRA ALICANTINA... POR TODOS LOS ALICANTINOS: «Visca Alacant» - Alicante en la Mochila -

Blog Archive

Suscripciones AQUÍ. . . . .

Recibe artículos en tu Email

 


Hola, Bienvenid@!

Siguenos tambien en las redes sociales.



¡Suscríbete a nuestro blog!

Recibe en tu correo las últimas Publicaciones.

Sólo ingresa tu correo para suscribirte.