"Alicante, la casa de la primavera. - Wenceslao Fernández Flórez"

Breaking News

Els Despoblats Moriscos de la Vall D'alcalá.


Vall d'Alcalà, terra ferma i bella on el passat s'entrellaça i arriba a nosaltres entre conreus abancalats i cases velles esperant que la història les retorne al seu lloc. Horts, pous, basses, sèquies, rierols, turons despujats d'arbredes pel temible foc i, rogles resistents de boscos de carrasca, plens de vida que s'encaren al benvolgut, Barranc de Malafí, ens esperen pel nostre especial gaudir.

Des de les seues dos úniques poblacions que han resistit el dur i treballós pas del temps: Beniaia i Alcalà de la Jovada podem contemplar l'esbiaxada d'un seguit ziga-zagues aturonades de la Serra Foradà i retrobar-se en cadascun d'ells amb una part de la nostra història: el Xarpolar, el Tossal de la Creu, el Portell, el Tossal de Quartessos, el dels Boters o el de la Cova la Hedra, la Penya Roja o Pinyol Gros. Serra que rep el seu nom, del solemne, perpetu, i màgic forat. Que resta quiet i espectant fins el 4 d'octubre, on el sol amb la seua al·lineaició ens indicarà l'indret on estigué l'antic Convent de Sant Francesc. Tot agauitant amb la pau i la tranquil·litat d'una vall rural i allunyada de la vida atrafegada i sene sentit, ens troben cara a cara amb la carena i les crestes opnipotents del Benicadell. Hom s'embelsa, s'imnoptitza... Aixó ens recorda un sol nom que encara fa tremolar la tomba de Jaume I, "al-Azraq". Afortunat morador de les magestuoses i imponents runes de bell i rocallós niu d'àguila, el "Castell d'Alcalà", a l'ombra dels seus veins. Des d'allà podem contemplar a una distància llunyada i elevada, allò que hui és una senzilla casa de forestals, que un dia estigué una ferma i meravellosa fortalessa omeia a l'Alt de l'Almisserà o Xillibre, albirant la mar mediterànea a vista de falcó, travessant les Valls de Pego i el seu Castell d'Ambra, frontera de la conquesta de la muntanya. Si parem l'orella encara escoltarem el cant del muetzi o les encisadores cançons de batre dels llauradors. Les gents que en ella aquest bocí de terra han nascut, l'estimen, com digueren els mateixos moriscos al rei Felip III: preferim morir ací que no viure lluny de la nostra terra.



Hui hi farem una passejada i no curta, pels despoblats moriscos de la Vall d'Alcalà i intentarem retrobar-nos amb el passat islàmic-mudejar-morisc d'aquesta vall màgica i ben conservada que tenim dins una de les Comarques Centrals Valencianes (Marina Alta). Un paisatge el de la Vall d'Alcalà que resta inert al temps, malgrat l'agressió dels darrers anys, d'una brutal i sense trellat construcció, que sense compassió ha desfet per sempre paratges, muntanyes i valls.

 
Hi faré l'entrada en dues parts, deixant-me per la segona el despoblat de l'Atzuvieta. Sinó l'entrada es faria massa gran...

La demarcació actual de la vall no és la que es trobaren les tropes de Jaume I, on el cap i casal de la vall era el Castell d'Alcalà. El qual ara forma part de la encisadora i màgica Vall de Gallinera. Tanmateix es fa curiós trobar-se el castell que li dóna el nom a la vall amagat als contraforts de l'altra banda de la Serra de la Foradà -com també ocorre amb la Vall de Travadell i el seu castell, amagat dels pobles de Millena i Gorga.


Castell de Travadell

Si res hagués canviat dins l'aljama d'Alcalà, hi podríem trobar uns onze nuclis habitats, - entre els ara encara poblats i els despoblats moriscos-. Certament hi ha una errada a l'hora d'entendre que a l'antiga aljama d'Alcalà, el principal referent era el Castell d'Alcalà i no el poble d'Alcalà de la Jovada, que com veurem una mica més endavant, en el segle XIII, quan les tropes del rei conqueridor Jaume I entraren a la vall, hi tenia un altre nom. També cal remarcar que no tots els despoblats que ens podem trobar han de pertànyer al segle XIII, temps de conquestes i guerres, ja que al mateix segle XIV hi hagué un gran nombre de despoblats de nova planta, bastits per atraure els moriscos d'altres terres.

Alcalà de la Jovada.


Els onze llogarets entre despoblats i els pobles actuals de l'aljama d'Alcalà, són: 
1: el mateix Castell d'al-qal'a el (qual tindria poblat), 
2: Benissili, 
3: la Solana de Benissili (tots tres situats a la banda on es troba el Castell d'Alcalà, els quals pertanyen ara a la Vall de Gallinera) Ja a la banda de l'actual Vall d'Alcalà trobem: 
 4: Benibullfasem, (actual Alcalà de la Iovada), 
 5: la Roca, 
 6: l'Atzuvia (l'actual atzuvieta), 
 7: Benihalí (encara es pot visitar amb restes molt interessants, prop de Beniaia), 
 8: Beniaia i 
 9: la Queirola, i  
 10: El Rafalot de Benixarcos i 
 11: l'alqueria o el corral de Saltes (el qual no es fa referència en cap document)
Poble de Benissili, antigament formava part de l'aljama d'Alcalà i hui en dia es troba dins la Vall de Gallinera.


Puga ser també que aquesta entrada siga una mica massa llarga, per al nostre món, on la lectura no prima davant absolutament res de res. I tant sols un quans herois o quixots i qui sap si també Tirants, encara es distreuen llegint...

El cuadre demogràfic de l'evolució poblacional dels hàbitats de la Vall d'Alcalà és el següent, en nombre de focs :

VALL D'ALCALÀ 1563 1602

ADZUBIETA 8 17
BENIALÍ 7 7
LA ROCA 10 19*
QUEIROLA 9 13
ALCALÀ DE LA JOVADA 23 44

1 DESPOBLAT DE LA QUEIROLA O CRIOLA

De la seua història en sabem que al pertànyer a l'aljama del Castell d'al-Qal'a, i pel mateix motiu, possessió del visir al-Azraq.

De nom complet: Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail "al-Azraq ". Personatge que gràcies a Just I. Sellés em pogut conèixer i reviure una part de la seua vida, en le seu llibre, Al-Azraq el Blau.http://laslunasdeperputxent.blogspot.com.es/

Conquerida finalment després d'un seguit de guerres que portaren de cap al gran rei conqueridor, entre treves i pactes, des de l'any 1244-1246, fins l'any 1276, on el visir morí, sense que encara no haja sigut trobat el seu lloc de soterrament.



Sigué en possesió reial fins que per donació del rei Alfons III en 1288 al B. de Vilafranca. També va pertànyer a una família representant de l'alta noblesa valenciana, als Català de Valeriola.


Fins el 1609, on acaba el seu trajecte d'història islàmica, mudèjar, morisca, on aquests darrers foren obligats a abandonar-la.


També cal recordar que els primers que digueren als comissaris encarregats de l'expulsió, que no abandonarien les seues terres i que preferien morir lluitant en ella, van ser els de la Vall d'Alcalà. Els quals fugiren a l'aixopluc de la Vall de Laguar i estigueren junt als de la Vall de Seta, Vall de Guadalest, Orxeta, Sella, Finestrat Castell de Castells, Aialt, Tàrbena etc.. En la famosa resistència de lluita i estima per la seua terra, comandats per Millini. En la Batalla de Petracos. Allà les forces reials (Els terços de Nàpols i Sicilia amb l'afegit de les Milícies o Terços de les Muntanyes) s'enfrontaren als camperols moriscos, al Pla o Coll de Garga. El matí del 21 de novembre de 1609 - Dissabte 23 Cha`bân 1018 Desfeta on moriren més de dos mil dels pobres moriscos i és refugiaren al darrer reducte que els quedava.
 
El tercer penyó i més alt del Cavall Verd. Allà resistiren durant nou llargs dies, sense aigua (més que de les pluges) i sense menjar. Fins que el matí del 28 de novembre de 1609 - dissabte 1 Ramadan 1018. Davallaren desfets, assedegats i afamats. Amb el resultat de totes les dones que no havien botat penyó avall, violades quasi totes segrestades, així com els famosos xiquets moriscos, els quals tampoc la història els va deparar més que patiment i esclavitud. Trist començament de la festa més gran dels musulmans.



2 DESPOBLAT MORISC DEL TOSSAL DE LA ROCA.

L'emoció de trobar-me aquest despoblat es parella a la tristesa de veure'l en la seua darrera alenada...

Restà despoblada el 1609, i com tots els moriscos de la vall, estigueren en la resistència del Cavall Verd a la Vall de Laguar.




En la documentació que parla dels roders moriscos entre 1563 (data de desarmament dels moriscos) i el 1609. Trobe queJeroni Raboset, alias Alí Campell Raboset, bandoler morisc, fou acusat d'assassinar a Casdonis Portilli, nou convertit de Benillup, en abril de 1565, i a Azmet Borhou, morisc de La Roca, (Vall d’Alcalà), set anys després, per a furtar-los.

Va ser tornarda a repoblar, ja per cristians vells el 1611.



3 EL DESPOBLAT DELS BENIALÍ.

Anomenat Benialis per diferenciar-lo del poble de Benialí (Vall de Gallinera).

Al despoblat de Benialí (Vall d'Alcalà) Les restes encara que xicotetes, amb a penes un parell de cases o Dar'(s), i un carrer de mitja galta, però que fins al dia de hui conserva el camí de ferradura, el qual dóna forma al conjunt: encisador i bell.

Situat a uns 660 m. d'altura, vora al barranc de la Parra, entre el poble de Beniaia i Alcalà de la Jovada i a uns centenars de metres de l'altre despoblat, el Rafalot de Benixarco. Pertanyia al visir al-Azraq i cap al 1609 hi vivien set famílies. Les quals foren foragitades. Tanmateix també els habitants moriscos de Benialí participà en la resistència del Cavall Verd, amb 17.000 moriscos més.




Farem un recull d'allò que es coneix de les cases morisques:

Resumidament podrien sintetitzar la casa morisca en les següents característiques: Model típic de casa en forma de L; crugia general en la façana estreta i llarga; algorfa com a cambra superior i magatzem; porta noble i arc de mig punt a la façana; teulada a una aigua cap a dins, entramat de canyís i teula moruna; Petites finestres a mitja altura; béns mobiliaris escassos; pati interior com a nucli multi funcional de l'hàbitat; fàbrica de maçoneria amb argamassa de calç i grava; funció d'hàbitat

Parlariem de "Dar" al conjunt de casa i pati, i de Bayt, només al recinte tancat o la casa.

4 DESPOBLAT , CORRAL o RAFALOT DE BENITXARCOS


El tret més interessant del Rafalot de Benixarcos és la seua etimològia: Beni: pertany a família. Xarcos: Zarcos en àrab blaus. Com azraq, zarco o zarca, seria blau i blava. No cal dir res més que: el rahal dels blaus, o el corral de la família dels blaus. Seria la seua traducció



Qui sap si el visir al-Azraq tan sols es deia així, perquè son pare i els seus avantpassats ja s'anomenaven els blaus.

Ja parlant del Rafalot de Banixarcos, ens trobariem amb una mena de corrals, habitatges. Els historiadors creuen que quan troben la paraula Rafel, rafalot, rahal. Estariem parlatn d'antics corrals destinats a la tranhumàcia que poc a poc, després de la conquesta cristiana, es tranformarien en habitatges.

Es trist trobar-se aquests despoblat practicament asolat i tot ple de runa... però és una sort poder contemplar-los i enlairar la seua història, perquè mai es queden en l'oblit. Al seu voltant podem veure un pruner amb unes prunes sucossísimes i un perer també amb unes peres que fan cara de dir menja'ns.... cosa que no fem perquè no és nostre l'arbre...




M'agrada remarcar que els paisatges seran quasi idèntics als que els mateixos moriscos van poder albirar. Des del Rafalot Benixarcos, podem veure a tir de pedra el poble de Beniaia...


Pel camí que encara es conserva intàcte al pas dels segles continuen en la nostra volta per la Vall d'Alcalà.



5 DESPOBLAT O CORRAL DE SALTES.


Bella estampa conforma aquest despoblat al seu conjunt amb els conreus encara en us. Situat a 735 metres d'altitud, els ametlers custudien les pedres que sostenen l'única casa amb el seu pati, datats als voltants del segle XII i la primera meitat del XIII. Segurament fou emprat per a aixoplugar les raberes "ramat", segle XVIII i XIX








A la banda que mira al nord, neix un camínet, que si el seguim, trobarem a un centenar de metres:


Aquestes estructures escavades en la roca, relacionades en diposits hidraulics.




Des d'Alcalà de la Jovada podem trobar només eixir pel camí que ens portarà al despoblat de Saltes, aquest aqüeducte, el qual porta l'aigua des d'un pou, fins la plaça del poble.


I ací fineix la primera part dels despoblats de la Vall d'Alcalà.

Publicat fa 2nd October 2015 per XARPOLAR
ORIGEN DEL ARTICULO: http://muntanyesxarpolar.blogspot.com.es/2015/10/despoblats-moriscos-de-la-vall-dalcala.html?m=1
ESTE ARTICULO Y SUS FOTOGRAFIAS TIENEN DERECHOS DE AUTOR ,  SON SOLO  PARA  SU DIFUSION SIN ANIMO DE LUCRO Y A TITULO INFORMATIVO , TIENEN LA OBLIGACION DE CONSULTARLO Y COMENTARLO EN SU WEB ORIGINAL.


Los contenidos de los post publicados en Alicante en la Mochila son de responsabilidad exclusiva de sus respectivos autores.

SUSCRÍBETE Y RECIBE EN EXCLUSIVA EN TU CORREO ARTICULOS COMO ESTE

SI LE HA GUSTADO EL ARTICULO PUEDE DIRIGIRSE A LA WEB DEL AUTOR Y SEGUIR LEYENDO MAS ARTICULOS INTERESANTES Y CON VARIADOS TEMAS SOBRE ALICANTE Y PROVINCIA. - Alicante en la Mochila - ¿Vulnera este post tus derechos? Envíanos una notificación o comentario de una presunta infracción de derechos. También puedes hacerlo a través de nuestro formulario de contacto. (borraremos el enlace en el acto)

0 comentarios:

Publicar un comentario

 


Hola, Bienvenid@!

Siguenos tambien en las redes sociales.



¡Suscríbete a nuestro blog!

Recibe en tu correo las últimas Publicaciones.

Sólo ingresa tu correo para suscribirte.